La Catalunya Central ha estat històricament un territori industrial. Durant dècades, el tèxtil va ser el motor econòmic, sustentat per les colònies industrials i l’aprofitament dels rius. Aquest sector va dominar l’activitat productiva configurant la identitat de la comarca fins a la crisi de 1973. La competència asiàtica i la pèrdua de competitivitat van precipitar el seu declivi. El que havia estat un pilar econòmic va quedar obsolet, obligant a una profunda reconversió. A partir dels anys vuitanta, el Bages va girar cap a la indústria metal·lúrgica i, progressivament, cap a l’activitat auxiliar de l’automòbil. Aquesta transició va ser clau per mantenir una base industrial sòlida. El tèxtil va desaparèixer com a sector dominant, però el metall va consolidar la comarca com un territori amb capacitat d’adaptació. Avui, aquest sector aporta un 13,5% del Valor Afegit Brut comarcal i dóna feina a més de 20.000 persones. Xifres que demostren la seva importància estratègica.

Tot i això, la indústria metal·lúrgica i de components viu una etapa d’incertesa. La revolució tecnològica i l’electrificació del transport estan canviant les regles del joc. El motor de combustió interna, amb centenars de peces mecàniques, sembla evolucionar a sistemes elèctrics basats en bateries i electrònica avançada. Això redueix la demanda de components tradicionals —com tubs d’escapament o sistemes d’injecció— i incrementa la importància del software........

© Regió7