El 12 d’abril de 1961, la Unió Soviètica posava en òrbita el primer ésser humà, Iuri Gagarin. La cursa espacial havia començat i esdevenia un escenari central de la pugna entre dues superpotències, la URSS i els Estats Units, per conquerir l’espai. Aquesta competició la va guanyar clarament els Estats Units. Quan una economia de mercat mobilitza el seu enorme potencial, els resultats superen amb escreix els de la planificació centralitzada.

El 20 de juliol de 1969, durant la missió Apollo 11, l’astronauta Neil Armstrong es convertia en el primer ésser humà a trepitjar la Lluna. Aquell moment va simbolitzar el punt culminant de l’hegemonia tecnològica nord‑americana. Avui, l’economia espacial és liderada principalment per empreses privades com SpaceX (Elon Musk), Blue Origin (Jeff Bezos) i Virgin Galactic (Richard Branson), que operen com a concessionàries de grans agències públiques.

El mercat del turisme espacial realitza estades en òrbita terrestre, amb les empreses de Bezos i Branson. Una altra aplicació comercial del sector espacial són els satèl·lits, recursos clau per a les telecomunicacions, la monitorització meteorològica, la connexió global a internet o la seguretat. L’empresa de Musk explota aquesta línia de negoci amb serveis com Starlink. Els satèl·lits generen ocupació altament qualificada i impulsen la recerca en tecnologia avançada.

La missió Artemis II, que ha portat de nou una........

© Regió7