El dòlar o l’or |
A finals de gener, el preu de l’or va assolir el seu màxim històric, superant els 5.600 dòlars l’unça. En els dies següents, el preu ha retrocedit moderadament fins a situar-se a l’entorn dels 5.000 dòlars. Aquesta correcció arriba després d’una etapa de fortes pujades, marcada per la pèrdua de confiança en el dòlar i per la por a què la política monetària i fiscal dels Estats Units segueixi sense corregir els seus profunds desequilibris.
Per entendre la dimensió real d’aquest moviment, cal recordar que l’or existent al món —custodiat en bona part a les cambres cuirassades dels bancs centrals— acumula un valor total de 35 bilions de dòlars. És superior al valor agregat conjunt de Google, Microsoft, Amazon i Facebook. L’or no és tan sols un valor refugi, sinó un actiu global que rivalitza amb les monedes actuals. El patró-or no és una relíquia del passat, com afirmava Keynes, sinó un sistema monetari que posa límits naturals a l’expansió incontrolada del deute. És un excel·lent antídot contra la inflació i les tendències neoproteccionistes de molts països. És l’alternativa natural al paper-moneda.
Les monedes fiduciàries només existeixen, com a sistema purament desanclat de l’or, des del 15 d’agost de 1971, quan Richard Nixon va abandonar la convertibilitat........