El control de la moneda |
La independència dels bancs centrals és un principi fonamental de la macroeconomia. Aquest principi sosté que la política monetària ha de ser dissenyada i aplicada per autoritats tècniques, no per governs subjectes a cicles electorals i incentius a curt termini. Els motius són obvis. Els governs tenen incentius naturals per estimular l’economia en períodes preelectorals, sovint promovent polítiques expansives que generin creixement artificial a curt termini, però inflació a mitjà i llarg termini. Aquest fenomen, conegut com el cicle polític de l’economia i de marcat biaix inflacionari, es repeteix a nombrosos països.
Un banc central independent hauria d’actuar com a contrapès institucional que impedeixi que l’executiu manipuli els tipus d’interès per aconseguir rèdits polítics immediats. Perquè la política monetària sigui efectiva cal que els agents econòmics creguin que el valor de la moneda es mantindrà, que la inflació es controlarà i que la institució no actuarà de manera erràtica. Quan un banc central és percebut com a dependent del poder polític, les expectatives d’inflació augmenten automàticament, cosa que encareix el crèdit, penalitza la inversió i debilita la moneda.
La credibilitat, aquest intangible tan essencial, només es pot preservar si l’entitat monetària és autònoma i resistent a la pressió política. Un risc recurrent és que els governs pressionin el........