Quan George Orwell publica 1984, imagina un món governat per un Estat que manipula la realitat a través de quatre ministeris: el Ministeri de la Pau promou la guerra, el de la Veritat falsifica la història, el de l’Abundància administra l’escassetat i el de l’Amor imposa la tortura. Tota la vida queda sotmesa a un control continu i opressiu. La veritat es manipula i el passat es reescriu segons les conveniències del Partit, sostenint un règim que exigeix submissió total a la figura omnipresent del Big Brother.

En el rerefons d’aquesta distòpia hi ha el panòptic concebut per Jeremy Bentham al segle XVIII: un edifici amb una torre central des d’on es pot observar, potencialment, tots els interns, que mai no saben si són vistos. La possibilitat permanent de vigilància crea un estat d’autodisciplina. La vigilància deixa de ser un acte puntual per convertir-se en una condició permanent que modela la conducta dels individus.

Avui, el panòptic no és de pedra ni ferro, sinó digital. Les tecnologies Big Data, els telèfons intel·ligents, les xarxes socials i la intel·ligència artificial han transformat el món en un espai en què qualsevol acció deixa una empremta analitzable. El panòptic ja no necessita murs. Les dades generades per cadascun de nosaltres —des dels clics fins als moviments físics registrats per sensors— alimenten models predictius que permeten inferir........

© Regió7