Privilegi d’alcalde |
Ningú busqui beneficis materials, en el títol, penso en els immaterials. En els que produeix l’immens honor de presidir el Consistori del poble on has nascut , i en haver pogut transformar-lo, després d’haver-lo trobat desemparat i precari, a nivell d’infraestructures, equipaments i serveis.
La gran oportunitat que ens van donar les primeres eleccions municipals de 1979, va portar joves generacions cap a la política, deleroses de triomfar. No d’èxit personal, sinó col·lectiu. La feina era immensa, el repte brutal, el resultat excepcional. Ho dic per haver-hi estat, en viu i en directe durant quaranta anys, però ho refermo pel vist i conegut en molts altres pobles i ciutats. Avui, prenc el poble de Castellgalí (Bages) com un d’aquests pobles afortunats. Model de transformació, modernització i innovació, en tots els aspectes i àmbits del municipi. Ho faig en el moment en que el seu alcalde, Cristòfol Gimeno Iglesias, “Cristo” pels amics i companys, passa relleu de càrrec al seu segon, en Marcos Álvarez . El seu llarg periple començà amb una derrota, en el llunyà 1987, i dos altres mandats, de regidor de govern. Dotze anys de picar pedra, sempre disposat a fer aportacions en positiu, pensant en el poble. Era lògic trobar la majoria per esdevenir alcalde, l’any 99 i anar repetint resultats, fins a dia d’avui. En total, vint-i-set anys d’alcaldia, sumats als dotze de regidor. Tota una vida, amb només 61 anys. Plegats, amb centenars d’altres, vam fer camí, i queda clar que els pobles amb alcaldes com el Cristo, han tingut sort. Sort, buscada i treballada perquè tothom es coneix i quan es vota, se sap a qui es vota i quins resultats pot donar. Pels de fora que els vulguin conèixer ,només han d’anar a passar el dia a Castellgalí i veuran els resultats.
Un poble, llest per passar revista, en qualsevol moment, no gens fàcil de gestionar, per la seva extensió, complexitat i diversitat, que lluny de ser obstacle ha servit per conformar un conjunt harmònic, ben equipat i millor mantingut. El secret ? Molta dedicació, bon equip de govern, bon personal intern i extern, com per a tots plegats discutir i planejar quins canvis convenia fer, sense trencar costures ni fer invents estranys. La gestió, ha estat còpia de la humanitat del Cristo. Tranquil·la, eficient, constant i llargament planificada, aprofitant els diferents càrrecs que ha ostentat en tots aquests anys. Fos en el Consell Comarcal del Bages, en el Partit Socialista o en tant que Diputat en el Parlament de Catalunya. Honestedat total, res de crispacions ni imposicions, fins obtenir els resultats volguts. Lògic el partit se’n senti orgullós i el posi com model pel qui pren el relleu i per a tots els qui l’any vinent donaran el pas, d’entrar en un ajuntament. Es un privilegi, us ho asseguro .