L’àvia Rosalia |
Feminisme, feminista, feminitzar, sororitat, empoderament femení, igualtat de gènere, bretxa salarial, sostre de vidre, terra enganxós, penya-segat de vidre, parets de vidre, escala trencada, segregació ocupacional horitzontal, segregació ocupacional vertical, feminització de la pobresa, discriminació de gènere, precarització femenina, feminitat normativa, hipersexualització, treball de cures, paritat de gènere, grassofòbia... La terminologia lligada a la dona, als seus drets, lluites i desavantatges, és variadíssima. Hi ha dones que no volen sentir a parlar de la feminitat perquè els remunta a temps en què aquest mot era sinònim de fragilitat, debilitat, dependència i cosificació. Hi ha dones a les quals els surt urticària amb les feministes que enarboren la bandera de la radicalitat, a les quals se sol relacionar amb el terme feminazi que, al meu entendre, és com voler barrejar l’aigua i l’oli. Un exemple més que, quan la dona aixeca una mica més la veu del compte, hi ha qui necessita recórrer a l’insult i a relacionar-ho amb una paraula lligada a la brutalitat, a la violència, a la crueltat, a l’opressió, a la repressió. A l’antítesi del feminisme, vaja.
A casa meva, estic parlant de fa dècades, els anys que vaig tenir la sort de conviure amb la meva àvia Rosalia, que ara es faria un fart de riure veient com el seu nom, que aleshores sonava a antigalla, el passeja pel món l’artista del moment, els caps de setmana que els pares marxaven i ens quedàvem amb ella dos germans més i jo, ella, l’àvia, feia el llit del meu germà, mentre que nosaltres, la meva germana i jo, ens l’havíem de fer. L’àvia no era un estaquirot acomodat al patriarcat. Ni de bon tros. En molts aspectes més aviat era una dona avançada al seu temps. Però, no li agradava veure el llit desfet i, per tant, per no haver de discutir (i segurament per ajudar la seva filla; la meva mare), el feia i ja està. La meva germana, que era més rebel que jo, havia entrat un parell de vegades a l’habitació i havia tornat a desfer el llit... En aquell microcosmos ja hi havia conflictes com aquest que indicaven que alguna cosa havia de canviar i que, de fet, estava canviant. Canvien als carrers, amb manifestacions com les que acolliran avui, canvien als treballs, a la política, a les lleis, però, sabeu on canvien més? Quan en una casa qualsevol un pare es lleva el dissabte al matí i fa el llit i el seu fill també el fa i van a comprar o planxen, perquè a dins de les cases comencen totes les revolucions. Bon Dia Internacional de les Dones.