L a immigració apareix cada dia en més converses ciutadanes. Hi ha una immigració que respon a les xifres oficials i una altra que, com el terme que utilitzem quan parlem de temperatura, respon a la sensació. No es correspon la dada d’immigració a Manresa amb la sensació que pot tenir un ciutadà que va veient una acceleració en la composició multicultural de la ciutat. La concentració en determinats carrers o places de persones nouvingudes crea aquesta temperatura immigratòria de sensació. Més enllà, però, d’aquesta percepció, i de si es té prou en compte la realitat social de la immigració de segona generació, les xifres indiquen que hi ha una creixent arribada de persones d’altres països que s’instal·len a ciutats i pobles de l’Estat i de Catalunya. Ahir es coneixia, per exemple, que 6.618 persones, una mitjana de 18 cada dia, han mort durant el 2023 en el seu intent d’arribar a l’Estat espanyol des dels seus països d’origen, amb diferents mitjans. La xifra és un 176% més elevada que la del 2022, segons l’entitat Caminando fronteras. Si més de 6.000 persones han mort en un any en l’intent d’entrar a l’Estat espanyol, podem imaginar quina és la quantitat de pèrdues humanes arreu del món? És un intent desesperat de sortir de la misèria o del conflicte armat (o polític). I el focus principal del problema és en les persones que arriben per mar. La vida sempre és la més preocupant de les dades, clar, però hi ha més problemes. Cal que l’Estat i Catalunya tractin d’una manera global la immigració per tal de poder donar resposta als molts reptes que planteja aquest gran moviment poblacional que tenim en marxa. S’haurà de donar resposta a les grans quantitats de persones que es mouen, s’haurà de veure on poden viure, haurem d’atendre les seves necessitats i mirar com les incorporem a unes comunitats que estan en marxa. I haurem de procurar tenir les dotacions suficients per fer que puguin tenir els serveis mínims en unes condicions socials com les nostres. Aquest país que volem fer créixer no s’estructura amb ciutadans de primera i de segona (o de tercera!). Per tant, volem que hi hagi el serveis sanitaris, educatius i assistencials amb una atenció universal i amb una qualitat alta. No estem d’acord amb la nota del darrer informe PISA, i no volem empitjorar en cap paràmetre. Aquestes conseqüències negatives les tindrem, però, si enviem els nouvinguts a una infrasocietat. Per evitar-ho ens cal ordre des d’Europa, des d’Espanya, des de Catalunya i des dels Ajuntaments. Si les dades socials milloren, la temperatura de sensació sobre la immigració també ho farà.