Les mil cares del masclisme |
«No sé com era ahir» és una cosa més que el títol d’un pòdcast on el minimalisme narratiu explica en què consisteix el maltractament a una dona. Suposa reivindicar que les històries que expliquem necessiten coure’s a foc lent. En aquest cas no val un tuit enginyós, ni la farsa de la multitasca, ni la perversa interpretació que el temps és or. Ara que fins i tot les grans notícies es consumeixen com a productes efímers, ha calgut més d’un any de converses de dos periodistes amb Ángela perquè ella s’atrevís a narrar, amb pèls i senyals, les etapes d’una dècada ominosa, que la va desmuntar com a ésser humà. De fet, el títol del pòdcast el va proporcionar la mateixa interessada. Una directora de cinema publicitari, desbordant d’atreviment, segons les seves amistats, que acaba convertida en una joguina trencada, incapaç de prendre decisions per por a l’enuig –i al maltractament– de la seva parella. És en aquest recorregut que va de l’enamorament al sofriment quan ella mateixa no sap respondre com era abans del calvari.
«Menjaràs flors» és també una cosa més que un fenomen. La primera novel·la de Lucía Solla ja ha venut més de cent mil exemplars, desgranant els detalls de la relació tòxica entre una estudiant jove, fràgil, i un madur intel·lectual de pa sucat amb oli, que sembla ajustar-se al vestit del que considerem “hipster”. Veterà en el seu cas. I maltractador dominant fins al moll de l’os, també. El que és interessant de la novel·la i del pòdcast, a més de la seva qualitat, és que surten del format ortodox de les notícies. Perquè el degoteig informatiu de dones assassinades, discriminació, desigualtat, agressions sexuals, per cert, cada cop més entre menors... és possible que tingui efectes anestèsics, per la seva reiteració. I com que, a més, el discurs negacionista de la violència de gènere i antifeminista està calant tant —i no només— entre els menors de trenta anys, qualsevol iniciativa que intenti desemmascarar el masclisme, en totes les seves facetes i des d’altres angles, mereix un aplaudiment. Seria rodó si els homes fossin majoria a l’hora d’aplaudir.