Vivint Xavier Serrano
De costat. De cara. Sempre pel marge. A la corda fluixa. A la muntanya més alta. A la vall més plana. Al piset més petit. Al poble més avorrit. A la ciutat més sorollosa. En una habitació d’una residència. Viure en algun lloc. Viure d’alguna manera. Anar vivint fins a l’últim dia. Evitar passar per aquí mig mort. Morir després d’haver viscut. Ser capaç de comptar els dies, no els que s’acumulen com si res, sinó els bons, els que gravem amb foc a la memòria, que és on recorrem sempre que hem de guarir-nos. Adonar-nos de la sort –encara que sigui minúscula– i de la desgràcia –que qualsevol nit pot engrandir-se........