Nadal estel·lar / XAVIER SERRANO
Per Nadal torno a taula com si sortís a escena a reviure una obra col·lectiva que només representem un cop l’any. Escenifico l’origen del meu univers. La reunió. La comunió. El grup. La tribu. L’aliment. Tot es recompon de nou. Es reparteixen els papers entre els protagonistes principals, els actors secundaris i convidats sense frase. Hi ha engrunes invisibles sobre les estovalles blanques i una bombeta fosa que manté en penombra un racó de l’estança on reposen els que han marxat. Posem les cadires i ens recomptem. Quants som. Qui ve, qui falta. El........