L’home ha sortit a passejar el gos, però és l’animal que el passeja a ell. Va al davant, amb la corretja tensada, mentre el seu amo es deixa portar com un somnàmbul amb la mirada clavada al mòbil. L’observo perquè tot és fosc, perquè ningú més volta pel carrer, perquè només hi ha una llum discreta que cau dels fanals com un embut, perquè ell porta un xandall blanc immaculat, i el gos també és blanc, i la pantalla projecta una aureola blavosa que li encén el rostre. Abans la llum ens servia per il·luminar el camí, per saber on havíem de posar els peus per no caure. Ara la llum ens enfoca directament a nosaltres, ens encega i ens pot fer entrebancar.........