8M: feminisme contra la guerra |
La desinformación sobre los derechos de las mujeres y el feminismo prolifera en las redes sociales. / EFE
En un món i un sistema fonamentat en l’economicisme, el despreci a la vida, la desigualtat i l'opressió, el feminisme es mostra com una força transformadora de gran potència. Vivim moments foscos, on es mostren molt més a les clares les dinàmiques de dominació d’un sistema patriarcal i extractivista que considera que les persones, els pobles i els territoris estan al servei de l’acumulació del benefici i l’enriquiment d’uns pocs. Els poderosos cada vegada tenen menys contrapesos, les institucions i el dret internacional estan pràcticament en procés de disolució, els valors fonamentats en l’humanisme i la dignitat de la persona estan en qüestió, i les democràcies i les llibertats perillen.
Costa vore llums, però és urgent albirar, reconèixer i espentar les iniciatives i moviments que fan front a aquestes greus amenaces i defensen la vida, la justícia social, els bens comuns i els drets humans. Al llarg de la història, moviments feministes d’arreu del món, posant al centre la vida, han defensat, a més de la igualtat de gènere, la terra i la natura, i han fet una aposta ferma per la pau, oposant-se a les guerres, l’escalada bel·licista i la cultura de la mort promoguda pel militarisme i la indústria armamentista. Les feministes han treballat per establir ponts de diàleg i convivència entre col·lectius enfrontats, sempre buscant la cooperació i evitant la justificació de la violència, el dolor, la tragèdia, els genocidis…
Sempre han sigut conscients de que, durant les guerres, es prioritzen les despeses i requeriments militars i es deixen en segon terme les necessitats bàsiques de la població civil. I no només durant les guerres, en realitat podríem dir que aquest sistema està permanentment en la mateixa dinàmica de la guerra, ja que sempre se supediten les necessitats de la vida al mercat, als interessos econòmics, al poder. I així, cada vegada es normalitzen més els abusos, la brutalitat, l’extractivisme, el colonialisme o els genocidis, com el que Israel perpetra a Gaza amb total impunitat i amb la complicitat de la majoria dels governs i de les elits internacionals i la situació en aquests dies de l'atac a l'Iran per part d'Israel i els Estats Units.
Històricament el feminisme ha fet una gran aportació a la construcció d’una Cultura de la Pau, imprescindible per a que les vides siguen possibles i dignes de ser viscudes, amb lluites, propostes i accions concretes per part de defensores de la terra, mares, activistes, polítiques, agricultores, treballadores manuals, científiques, pensadores o artistes. Moltes dones s’han organitzat al llarg dels temps, i en situacions de conflicte, per obrir un futur que possibilite la convivència, el respecte en la diversitat i la pau amb justícia.
El feminisme ens ha ajudat a entendre les relacions entre les diferents tipus d’opressions i dominacions, l’arrel comú que les sustenta i justifica i que cal erradicar. Sempre ha entés que una societat realment democràtica sense dominacions de gènere, classe, raça o opció sexual només serà possible amb la superació d’aquest sistema patriarcal deshumanitzat i violent, i són moltes les dones, les comunitats i els pobles que treballen perquè això siga possible.
Davant el militarisme, la crisi climàtica i l’ecocidi que promou el capitalisme depredador, l’ecofeminisme proposa transitar cap a un nou paradigma, posar la vida al centre, reconèixer i socialitzar les cures, el bon tracte, defensar la cooperació, les xarxes de suport comunitàries, la redistribució i unes condicions de vida dignes per a totes les persones. No per res els moviments autoritaris, la internacional d’ultradreta que escampa l’odi i la violència, s'afanyen en atacar i desprestigiar el feminisme, conscients de que és una força social que treballa just en el sentit contrari a la necropolítica que ells imposen, defensant la igualtat, l’empatia, la compassió i el respecte als drets humans en un planeta habitable també per a les generacions futures.
La celebració del 8 de març cobra especial importància en aquests temps de genocidis, militarisme i avanç del feixisme que vol precaritzar les nostres vides i tornar-nos a un passat fosc. Continuarem reivindicant la igualtat salarial, acabar amb la bretxa de gènere, polítiques de conciliació i socialització de les cures, vides lliures de discriminació i de violències masclistes, serveis públics que ens protegisquen… I també fem memòria i celebrem més que mai que el feminisme és un moviment pacífic d’alliberament i defensa de la vida i la igualtat, i que continua sent línea de defensa de la ciutadania front a les greus amenaces sistèmiques que ens posen en perill.
Continuarem lluitant, denunciant les injustícies ací i allà, fent xarxa, escoltant a les dones del sud global, aprenent, i impulsant iniciatives i espais d’humanització que cuiden la vida i òbriguen camins d’esperança en la construcció d’un altre món possible.