Escric aquestes línies després d'haver acomiadat Ramon Lapiedra al costat de la seua família, de les seues amistats i de persones que compartiren amb ell una vida dedicada al coneixement, a la Universitat de València i a la societat valenciana. Ho faig des del respecte i reconeixement que mereix la seua trajectòria, però també des d'una circumstància que confereix a aquest record un significat particular. Hui em correspon exercir la responsabilitat que ell va assumir durant deu anys decisius, i aquesta continuïtat permet comprendre que, entre els qui ocupem el Rectorat, encara que pertanyem a generacions i moments històrics diferents, hi ha un vincle i una afinitat que naix d'haver rebut temporalment la custòdia i el govern d'una institució que ens precedeix i que haurà de continuar després de nosaltres.

El rector Lapiedra va arribar al càrrec l'any 1984, acabada d’aprovar la Llei de reforma universitària a l’agost de 1983, quan la universitat espanyola començava a fer realitat els principis d'autonomia, llibertat i participació que la democràcia havia fet possibles. La tasca que tenia davant anava molt més enllà d'adaptar unes estructures administratives o de respondre al creixement extraordinari de la demanda d'educació superior, impulsada majoritàriament per la plena incorporació de les dones a la universitat. Calia construir una universitat democràtica, moderna, científicament ambiciosa i vinculada a la realitat històrica, social i cultural valenciana, superant les inèrcies i rèmores que la institució encara arrossegava del passat.

Durant aquella........

© Levante