És Pasqua |
Jesús Ressuscitat, del retaule de la catedral de València. / J. M. Bausset
“És Pasqua perquè he merescut de veure’t”. Així respongué el jove Benet al prevere que Déu li envià a socórrer-lo. Benet, retirat en una cova de Subiaco, ni tan sols sabia que aquell diumenge fos Pasqua. Però el pare de monjos reconegué el sagrament Pasqual en la visita inesperada del prevere i en l’àpat compartit amb ell.
Per a nosaltres és Pasqua, quan som signes de consol i d’esperança per a aquells que viuen sense trobar-li un sentit a la vida.
És Pasqua quan ens deixem trobar per Déu i quan, amb confiança i agraïment, reconeixem que hem estat guarits pel seu amor.
És Pasqua quan sabem que la joia mai no exclou el sofriment i les dificultats, però, alhora, som capaços de transformar el dolor i l’angoixa en terra fèrtil.
És Pasqua quan acollim el do de Déu i esdevenim guarició i esperança per als germans que viuen en la nit de la desesperació i del sense sentit.
És Pasqua quan no temem els fracassos i quan assumim, amb coratge, la novetat de cada dia, tot fruint d’allò que fem.
És Pasqua quan som capaços de superar els alts i baixos de la vida i quan acceptem, amb realisme i amb goig, les pròpies febleses i limitacions.
És Pasqua quan reconeixem les crítiques, sense amarguesa, com oportunitats de purificació interior i de creixement personal.
És Pasqua quan sabem riure i alhora, riem amb els altres, quan tenim sentit de l’humor i quan cerquem el costat bo i positiu de les coses.
És Pasqua quan respectem els drets i la llibertat dels altres i som capaços d’acceptar amb goig, que cada germà és diferent.
És Pasqua quan sabem reconèixer que als ulls de Déu, no som allò que fem, sinó el que Ell fa en nosaltres.
És Pasqua quan, davant d’una mala jugada, som capaços de perdonar, de dialogar i de tornar a començar, sense guardar rancúnia a aquell que ens ha ofès.
És Pasqua quan la nostra fe i les nostres relacions fraternes ens mouen a un compromís solidari amb els més pobres.
És Pasqua quan cerquem temps per la lectura orant de la paraula de Déu, fins que aquesta amara totalment la nostra vida.
És Pasqua quan descobrim la presència de Déu en tot el que veiem i en els germans que tenim més a prop.
És Pasqua quan fugim de la mentida, de les amenaces i de les manipulacions i ens mostrem transparents, sense res a amagar.
És Pasqua quan protegim la natura i el medi ambient, per tal de fer possible un món millor per als qui vindran després de nosaltres.
És Pasqua quan treballem per la comunió, la pau i l’esperança i així esdevenim signes de fraternitat.
És Pasqua quan tenim un somriure d’esperança, que dóna vida i sentit a aquells que viuen en el dol, el dolor o el desànim.
És Pasqua quan treballem per la justícia i per la pau i quan denunciem les guerres i l’odi que provoquen els polítics, moguts per l’avarícia d’apoderar-se del petroli i d’aconseguir més i més diners.
És Pasqua quan fem de l’Evangeli un punt de referència en la nostra vida.