Imagen de archivo de Donald Trump.

“[...] I pel que fa als esdeveniments de dissabte 3 de gener, ¿què vols que et diga? Prescindim de tota la retòrica de l’enfonsament del dret internacional o del règim que 'ens havíem donat' després de la II Guerra Mundial; així, en primera persona, com si comentaristes i tertulians hagueren estat presents en 1945. Paraules falses, a més, perquè ara no ha hagut res de nou, ni en la captura d’un president en exercici –la de Noriega en 1989 va resultar molt pitjor-, ni en l’assalt a un altre país: Putin en Ucraïna, febrer de 2022 o el Trio de les Açores decidint la invasió d’Irak, març de 2023, per posar-ne sols dos exemples. Això sí, ara amb desvergonyiment i ostentació.

És tracta d’un pas més en el camí del cesarisme: règim autoritari liderat per un governat carismàtic i, alhora, fort. Més enllà del possible negoci que, de l’extracció nord-americana del petroli veneçolà s’aconseguisca, hi ha l’objectiu primordial de reforçar, encara més, el poder de la penya trumpista. Tu em parlaves del paral·lelisme amb Hitler. En efecte, pense que el trànsit d’una societat democràtica a un règim autòcrata ha de seguir, quasi forçosament, els mateixos passos; del contrari, no pot produir-se la concentració màxima de poder en una persona. Hitler precisava la consecució d’èxits en l’exterior per tal de presentar-se com a triomfador en........

© Levante