Porta de Sapadors

Inmigrantes guardan la cola en la Oficina de Extranjería de la calle Pradillo de Madrid / José Luis Roca

“Amb Franco es vivia millor”, repetix, a manera de mantra, una quarta part dels jóvens. Allò que ells ignoren, però, és que fa 50 anys, uns altres jóvens, en nits com estes en què l’any ja s’acomiada, s’apilotaven en les portes de la presó Model de València. Allí demanaven la llibertat dels presos, l’únic delicte dels quals era el d’haver treballat pel final d’una dictadura fonamentada sobre l’ossamenta de milers de cadàvers. Allò que els jóvens solidaris reberen a canvi de la vigília va ser un munt de bastonades de la Policia Armada.

Els militants de tota la vida, ja se sap, són els imprescindibles: jo en conec alguns. Tant se val que l’últim dimarts de mes coincidisca amb una onada de calor estiuenca, l’eixida de les vacances o el final de l’any: aquells antics jóvens i altres de nous, van a estar allí, a la porta del Centre d’Internament d’Estrangers (CIEs) de Sapadors. Alfons García comentava el passat 20 de desembre que, en estes nits, no cal obrir els ulls per saber que estàs a València: la humitat se’t clava als porus de la pell, com si caminares a la vora de les ones. I esta gent, en lloc d’estar consumint en la ciutat pletòrica d’il·luminació nadalenca o injectant-se sèries televisives, persistix a demanar, una cosa tan, aparentment peregrina, com el tancament dels CIEs.

Allà........

© Levante