Massa vegades tenim la temptació de pensar que el dret a la presumpció d’innocència és una de tantes entelèquies que només fem servir els advocats quan hem de defensar els acusats. És veritat que la invoquem i que constitueix un argument imprescindible, tant per una bona defensa com per una bona sentència. Però el cert és que la presumpció d’innocència te un abast molt més ampli. Jo crec que és un principi que hauríem de respectar tots a l’hora de formar-nos una convicció sobre si qualsevol persona ha comès o no una acció reprovable i, sobretot, a l’hora de manifestar aquesta convicció quan els fets encara no estan jutjats.

És evident que els ciutadans no podem decidir sobre la culpabilitat d’un acusat, llevat que formem part d’un jurat o d’un tribunal. Però també em sembla evident que en casos que tenen ressonància pública........

© La Mañana