¿Què tenen en comú Caravaggio, Gauguin i Picasso, a banda de ser mestres de la innovació i fer evolucionar l’art, trencant amb els criteris artístics que els precediren? Doncs que les seves accions socials van ser en molts sentits menyspreables (assassinat, pederàstia, violència psíquica), posant en evidencia una de les paradoxes més inquietants de la ment humana: la lucidesa, que duu a innovacions genials, convivint amb la ceguesa moral. La història de l’art, com també la de la literatura i el pensament, està poblada d’autors que exhibeixen aquesta dualitat i als que no obstant admirem........

© La Mañana