Quan tenia 9 anys el pare es va entestar que havia d’aprendre a tocar el piano. I m’obligava a assistir a classes particulars. Va ser una idea poc afortunada. A banda de la disciplina que m’exigia, les meves mans no donaven la talla. Literal. Tinc unes mans molt petites i no abastaven les tecles. Que se’m quedaven curtes a l’hora de teclejar el do-re-mi-fa -sol comme il faut, vaja! Amb tot, com que vaig prosseguir els estudis durant dos anys, el pare me’n va comprar un de piano. L’instrument presidia la sala i era emprat per sotmetre els visitants masoquistes als grinyols de la pianista........

© La Mañana