Vaig arrossegar durant molt de temps el primer cotxe que havia pogut comprar sense demanar diners als pares. Un “600” de segona mà, tan atrotinat que, quan frenava, veia l’asfalt a través dels pedals. Per compensar el sentiment d’inferioritat, en conduir envoltada de voitures de disseny, li vaig penjar un rètol on es llegia ‘Small is beautiful’, és a dir ‘El petit és bell’. La sofisticació de l’anglès era el punt indispensable per aixecar-me la moral. Ha plogut molt i he canviat sovint de cotxes, però el cartell el conservo. Si aleshores em servia per circular sobre quatre rodes, ara em........

© La Mañana