Tecnologia de l’espai |
Siguem sincers. Costa creure que l’home hagi estat capaç de viatjar a 400.171,5 quilòmetres de la Terra, hagi fet el tomb a la Lluna per contemplar la cara oculta del satèl·lit i retorni al planeta després de deu dies viatjant per l’espai. Tot plegat amb quatre persones embotides en una càpsula com l’habitacle d’un 600. Vaig visitar fa anys el National Air and Space Museum del Smithsonian de Washington on s’exposava el Colúmbia, el mòdul de comandament de la missió Apol·lo 11 que va portar els primers homes a la Lluna. Fa angoixa i ofec imaginar-se tancat allí dins. Un altre aspecte dels vehicles espacials que em confon és la sensació de desordre que ofereix l’interior de la càpsula. La NASA ens envia imatges dels astronautes flotant entre cables, interruptors, pantalles, botons i un embolic de trastos amuntegats que donen la sensació de poca fiabilitat. El garatge del meu amic Emili ofereix millor imatge d’endergues organitzades que no pas el clos de l’Orion. Tot té una explicació. Els aparells i els estris de navegació espacial estan triplicats per garantir la seguretat. El fet que tots els dispositius estiguin a la vista facilita la localització i reparació de les avaries. A més a més, portar tots els dispositius al descobert estalvia pes a la nau. Cada gram compta a l’hora d’engegar material a l’altre cap de món. Sempre s’ha dit que les experiències siderals serveixen per millorar tecnologies domèstiques. Espero que la pròxima vegada que necessiti canviar la boia del vàter no hagi de desmuntar tota la tassa.