Avui faig una excepció en el nostre tema agrocultural perquè la vida ens ho demana i ens fa pensar que hi ha valors que s’han de compartir a pesar de les nostres inèrcies diàries. Per això voldria parlar de la Mari Carme Valls o, millor dit, de la “senyoreta” Mari Carme com l’anomenàvem a l’escola quan érem alumnes de primària i fèiem EGB al Col·legi Episcopal. Ara que ens ha deixat i que tots la trobarem a faltar, m’agradaria relatar algunes vivències de la seva metodologia i personalitat que crec, sincerament, avançades en el temps.

Recordo que ens convidava a anar a l’aula de música com si entréssim en un temple, disposava l’aula en forma assembleària per fomentar el debat, el pensament creatiu, i tenia un magnífic equip de so, a part de molts instruments de percussió variats, per iniciar-nos en els ritmes de manera pràctica, per atrapar-nos amb la música des del........

© La Mañana