Anem de xou en xou per desgràcia de tots plegats, que estem construint una societat completament buida, plena de trossos de carn amb potes i amb un cervell buit i que encara anomenem persones. El jovent puja sense saber on va, envoltat de porqueria audiovisual per tot arreu, a la qual té un fàcil accés sense que ningú es preocupi de debò per provar de canviar les coses. I el que és més preocupant: s’envalenteix i és ell mateix el que fabrica la merda per mostrar-la als altres, els quals, instal·lats al cim de l’estupidesa, ho aplaudeixen. Així, està de moda esperar els futbolistes d’elit que surten dels entrenaments o dels partits amb els seus cotxes i insultar-los. La raó? Doncs a veure si s’emprenyen, surten del vehicle i li foten un bon mastegot –merescut, apunto jo– al jovenet de torn, que compta amb còmplices que gravaran tota l’escena i rebran molts i molts m’agrada per tal de treure pit i fer-se un nom en aquest estúpid món de les xarxes socials, que ens durà sense retorn al més profund dels forats negres. La tragicomèdia vital segueix de xou en xou: ahir mateix una munió de càmeres –moltes de mitjans dits seriosos– van esperar tot el matí a l’aeroport un ex-alt càrrec esportiu a veure si podien gravar la seva detenció. Tot és morbositat i porqueria, i així anem. Però sembla que res s’hi pot fer: el xou ha de continuar.