Anem de xou en xou per desgràcia de tots plegats, que estem construint una societat completament buida, plena de trossos de carn amb potes i amb un cervell buit i que encara anomenem persones. El jovent puja sense saber on va, envoltat de porqueria audiovisual per tot arreu, a la qual té un fàcil accés sense que ningú es preocupi de debò per provar de canviar les coses. I el que és més preocupant: s’envalenteix i és ell mateix el que fabrica la merda per mostrar-la als altres, els quals, instal·lats al cim de l’estupidesa, ho aplaudeixen. Així, està de moda esperar els futbolistes d’elit que surten dels entrenaments o dels partits amb els seus cotxes i insultar-los. La raó? Doncs a veure si s’emprenyen, surten del vehicle i li foten un bon mastegot –merescut, apunto jo– al jovenet de torn, que compta amb còmplices que gravaran tota l’escena i rebran molts i molts m’agrada per tal de treure pit i fer-se un nom en aquest estúpid món de les xarxes socials, que ens durà sense retorn al més profund dels forats negres. La tragicomèdia vital segueix de xou en xou: ahir mateix una munió de càmeres –moltes de mitjans dits seriosos– van esperar tot el matí a l’aeroport un ex-alt càrrec esportiu a veure si podien gravar la seva detenció. Tot és morbositat i porqueria, i així anem. Però sembla que res s’hi pot fer: el xou ha de continuar.

El xou ha de continuar

El xou ha de continuar

Anem de xou en xou per desgràcia de tots plegats, que estem construint una societat completament buida, plena de trossos de carn amb potes i amb un cervell buit i que encara anomenem persones. El jovent puja sense saber on va, envoltat de porqueria audiovisual per tot arreu, a la qual té un fàcil accés sense que ningú es preocupi de debò per........

© La Mañana