Les cultures són reticents als canvis. El decurs dels segles ha forjat una cultura catalana rigorosa cultivant una identitat singular. La identitat personal resta lligada al sentiment de pertinença. Catalunya sempre ha estat cruïlla de cultures i és avantguardista. Llull, Rodoreda i Martí i Pol consoliden la literatura i llengua catalana. Gaudí i Puig i Cadafalch són arquitectura i pintura catalanes, així com el surrealisme de Dalí i Miró. Ensems, la cultura popular catalana és llegat generacional dantesc, atès que ballem sardanes mentre passegem bestiari popular i seguim el correfocs. Cal vetllar per aquestes tradicions mil·lenàries escollint un Govern que clami amb vehemència que la reconciliació entre Catalunya i Espanya és irreal. L’Estat és carrincló i vol una Catalunya negra com si es tractés d’un eclipsi solar i la pàtria és la nostra llengua, citant Joan Fuster. Ras i curt, estimar i defendre és consciència de vinculació.