Fa dies que vull escriure sobre la salsa d’escopinyes (digueu-me estrafolari), però una amiga assenyada m’ho ha tret del cap i li agraeixo. Per contra, em va proposar dedicar aquest espai a la zona de confort, la qual cosa, d’entrada, no m’inspirava massa. Però ho intentarem. En psicologia, la zona de confort designa un estat mental passiu davant els successos al llarg de la vida, desenvolupant una rutina sense sobresalts ni riscos, però també sense incentius. Això pot causar apatia i, en casos greus, depressió. No comentaré aquí res meu personal (m’ho prohibeixen el sentit comú i l’advocat), però sospito que, almenys al meu voltant, força gent ha sortit de la zona de confort, sigui per voluntat pròpia o aliena. Cadascú hauria de decidir allò que més li escaigui (si això és possible). Ara recordo, i potser no té res a veure, un estudi mèdic que revelava que els trastorns mentals (depressió, ansietat i altres) no paren d’augmentar i que, en concret, un de cada tres persones que va a l’atenció primària pateix malalties de la ment (i segurament de l’esperit, si existeix). Déu n’hi do. No sé, potser no hauria d’haver fet cas a la meva amiga i haver dedicat aquest article a la salsa d’escopinyes, sens dubte més saborosa i picant.