Endurir el Codi Penal en matèria de delictes contra el medi ambient és necessari davant l’emergència climàtica i la crisi de biodiversitat. Una vintena d’incendis provocats a Cantàbria, només iniciada la primavera; abocaments de residus en espais naturals protegits, en auge a Catalunya; caça furtiva d’ossos, llops, rapinyaires… no poden quedar com a simples infraccions administratives. Les agressions al patrimoni natural, a la salut pública i al nostre futur que siguin greus o reiterats han de castigar-se amb molta més severitat. Altrament, el missatge que les autoritats envien a la societat és que destruir, contaminar o degradar ecosistemes surt barat. Alhora, a fi que es pugui aplicar la llei, cal reforçar les inspeccions, els recursos dels agents rurals i la policia, la prevenció forestal i l’educació ambiental. No pot ser que el judici per l’enverinament de l’os Cachou encara no s’hagi obert, passats sis anys de la mort del plantígrad. La impunitat és un insult a l’estat de dret. Protegir el medi ambient no és una qüestió estètica: és protegir les condicions mínimes per a la vida. Per desgràcia, no sols el medi ambient està desprotegit en un país que premia la delinqüència i persegueix l’assalariat.

© La Mañana