We use cookies to provide some features and experiences in QOSHE

More information  .  Close
Aa Aa Aa
- A +

[Cat/Cast] Prou governar per a les elits! Hi ha una altra manera de viure

1 3 1
17.08.2020

Catala

La pandèmia de la Covid-19 ha fet evident que el capitalisme és incompatible amb la vida. En un moment en el qual era necessari dur a terme mesures valentes per tal que la factura social no recaigués en les treballadores, el règim borbònic del 78 ―i, per conseqüència, les autonomies― han salvaguardat el sistema econòmic per sobre de les necessitats de les classes populars.

Així doncs, hem vist com, en lloc d’agafar el control de la sanitat privada i passar recursos cap a la pública, s’ha fet just el contrari: els governs autonòmics han liquidat milers d’euros a la sanitat privada. Per exemple, la Generalitat de Catalunya va pagar als centres privats 4.308.992 euros per a la realització de proves PCR, o el govern Valencià ha gastat 3’’6 milions per derivar pacients cap a la privada. El govern autonòmic de les Illes s’acosta a la sanitat privada per reforçar la col·laboració dual, i ara la privada s’aprofita per treure rèdit econòmic dels turistes amb la Covid. A més, s’han mantingut unes condicions laborals precàries i d’explotació dels metges interins residents: des del 21 de juliol estan en vaga als MIR del País Valencià per demanar unes condicions laborals dignes. També hem vist com la sanitat pública ha de cobrir l’assistència en residències privades, que, en lloc de nacionalitzar-les, estan invertint diners i recursos humans públics sense tocar cap òrgan privat d’aquestes empreses. Així doncs, entenem que el que cal és deixar d’alimentar la sanitat privada i enfortir la pública, tant pel que fa a les condicions laborals de les sanitàries de l’Atenció Primària com pel que fa a apostar per un sistema sanitari de provisió, gestió i titularitat 100% pública. Hem vist com la població sortia a retre homenatge a les sanitàries, i ara cal que es facin polítiques que vagin cap al reconeixement real.

Les mesures associades a la crisi actual exposen la salut de la classe treballadora, no només en termes de gestió sanitària, sinó en termes de supervivència. D’aquesta manera, hem vist morir a un treballador del camp (temporer) per un cop de calor, a conseqüència d’haver estat exposat a altes temperatures; s’han destruït 418.000 llocs de treball als Països Catalans, i el Gobierno, lluny de donar solucions (nacionalització de la Nissan, nacionalització de sectors estratègics com la llum, l’aigua o el gas), ha facilitat que les empreses amb beneficis poguessin acollir-se als ERTOs, i això ha fet que, entre totes, assumim les pèrdues del gran capital.

Els PPCC han sostingut la majoria del seu PIB en el sector turístic i, lluny de canviar aquest model, hem vist com el president Torra feia una crida a la població a quedar-se a casa mentre anunciava que els turistes podien venir. El president Ximo Puig no s’ha volgut quedar enrere demanant treure la quarantena anunciada pel govern britànic a turistes provinents del País Valencià. I el govern d’Armengol, a les Balears, s’ha vist forçat a tancar Magaluf pel descontrol sanitari que estava causant, mentre la patronal turística posava en qüestió que els turistes haguessin de dur mascareta, a diferència de les residents, i la majoria de nous brots a les Balears es produeixen en hotels i altres serveis turístics. El turisme no genera riquesa per al poble; de fet, està demostrat que, on hi ha més turisme, hi ha més pobresa i salaris més baixos. Cal apostar per un model econòmic lluny del monocultiu turístic que ens precaritza com a treballadores.

Els brots i l’augment de les infeccions posen en risc la salut, s’accentua l’aïllament provocat per les quarantenes i empitjora la doble explotació de les dones, que som aquelles que ocupem els llocs de treball feminitzats i precaris en el si de la sanitat, les residències de persones grans o els supermercats. A més, les persones que queden fora de l’àmbit estrictament laboral (majoritàriament dones i migrades) són totes aquelles que es guanyen el salari de manera informal (les que treballen sense contracte, per hores; treballadores de la llar; les que fan tasques de cures familiars, i prostitutes/treballadores de la salut), no tenen dret a cobrar ajudes ni prestacions derivades dels ERTOs, ni el subsidi especial per a les qui treballen en el Sistema Especial per a Empleats de la Llar........

© La Haine


Get it on Google Play