Incinerar o reduir: quin model volem per a Elx? |
La planta de tractament i compostatge d’Elx. / Áxel Álvarez
Cada generació ha hagut d’aprendre, sovint a base d’errors, que els residus urbans no desapareixen per art de màgia. Des del Monte Testaccio, muntanya artificial formada per restes d’àmfores a la Roma antiga, fins a les crisis sanitàries que impulsaren els corrents higienistes del segle XIX, la història ens recorda que la manera com gestionem la brossa te conseqüències directes sobre la salut i el medi ambient. Hui, en plena crisi climàtica i ecològica, la lliçó és encara més clara: el planeta no pot assimilar indefinidament el volum creixent de residus que produïm.
El debat s’ha obert també a Elx. En el marc del nou Pla Estratègic Elx 2025-35 es planteja la possibilitat d’incorporar la incineració al sistema de gestió. La qüestió és legítima i mereix una reflexió serena. Però abans de decidir si cal construir una incineradora, convé formular una pregunta de fons: quin model de ciutat volem consolidar per a les pròximes dècades?
La Unió Europea estableix una jerarquia clara en la gestió dels residus: primer previndre i reduir; després reutilitzar; a continuació reciclar i compostar; i, només com a últim recurs, eliminar. Aquest principi, alineat amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) impulsats per l’Organització de les Nacions Unides, no és retòric. Respon a una evidència: la millor deixalla és la que no es genera.
Elx ja disposa d’una planta de tractament i compostatge. El principal problema no és la manca d’infraestructures, sinó la quantitat de residus que produïm i el percentatge encara insuficient de........