Ombres a Rabassa |
El vent de març bufava amb una virulència inusual sobre les pistes de l’aeròdrom de Rabassa. Fernando Medialdea, comandant i enginyer, es va ajustar el coll de la guerrera mentre observava l’esquelet metàl·lic de l’únic hangar que havien aconseguit acabar. En teoria, aquell lloc hauria de ser el cor de la resistència aèria republicana a Alacant; en la pràctica, era un cementiri de projectes inacabats i silencis còmplices.
—Els plànols del Fokker C-10 han arribat, comandant —li va xiuxiuejar a l’orella el sergent Melecio Casado—. Però vénen en holandès.
Una «errada» de l’oficina tècnica a Barcelona. Medialdea va esbossar un somriure imperceptible; allò significava setmanes, potser mesos de retard sota el pretext de la traducció. No era la primera vegada. Juntament amb Enrique Corbellá i Andrés Pitarch, formava una tríada que movia els fils del SAF-15, la immensa factoria que, malgrat comptar amb 1.400 operaris, amb prou feines aconseguia enlairar una dotzena d’avions. Eren la «cinquena columna», ombres operant a plena llum del dia en benefici dels revoltats.
La tensió a l’aeròdrom era elèctrica. El Servei d’Intel·ligència Militar (SIM)........