"Àngels d’algeps al Corredor de l’Orgue"

Com era d’esperar, la Festa d’Elx tingué un paper fonamental per al valencianisme cultural a Elx i des d’Elx (Cfr. el meu «D’una Festa que canta: la Festa d’Elx entre els segles XX i XXI», 2017). En el reviscolament del País Valencià produït durant la fi del franquisme i la primera transició, les ciutats valencianes d’una certa significació històrica, cultural i demogràfica maldaren per oferir les seues «glòries» a la nova situació sociopolítica: Morella i Oriola ostentaren la seua arquitectura monumental; Xàtiva, a més, la crema filipista; Gandia, el segle d’or literari (March, Martorell, etc.); i Elx, el Misteri, la seua antiquíssima Festa cantada en valencià.

Vicent Andrés Estellés (1924-1993), amb una capacitat enorme, una dedicació infinita i una verbositat inusitada, escrigué any rere any un monumental «Mural del País Valencià» (no editat fins el 1996), un títol evocador dels muralistes mexicans i germànic-comunistes, i també de Josep Renau (1907-1982), on repassava tot allò que fos mínimament destacable i valencià de totes, absolutament totes les ciutats, viles i pedanies nostrades: una obra immensa que, seguint la coneguda expressió d’Ortega, ajudava a «vertebrar» el País Valencià. Entre les primeres entregues de «Mural...» (intentar datar la desmesurada obra d’Estellés és una tasca inabastable) hi havia «Llibre d’Elx», on poetitzava, entre altres «gràcies» locals, la Festa d’Elx considerant-la un monument a la llengua culta, a la permanència de la fe popular, al dol per la Mare morta i al content de la coronació.

Món i Misteri de la Festa d'Elx / INFORMACIÓN

En la mateixa línia d’exaltació valencianista envers la Festa escrigueren textos memorables els altres dos «pares» del valencianisme renaixent (alguns foren publicats -en castellà, això sí- a la revista «Festa d’Elig» durant el mandat de Quiles Fuentes: ja sabem que........

© Información