Plantes i alçats del projecte de rehabilitació (1988). / G. Jaén

Aquell era un projecte de reconstrucció, restauració i rehabilitació compromès, gens fàcil; l’execució fou laboriosa; i el resultat, delicat i fràgil. Tanmateix, quan s’acabà l’obra el 1991 i les xemeneies s’aixecaren com noves de trinca, orgulloses, rejovenides, amb les parets ben enlluïdes i les fumeres metàl·liques movent-se quan bufava el vent, i quedaren com un joguet gegant i accessible enmig de la plaça, amb els xiquets pujant i baixant per les rampes, com tobogans de formigó, el resultat fou plenament satisfactori per als autors, els promotors i el veïnat. No en foren alienes les persones que hi col·laboraren, tant de l’Ajuntament com d’Arosa, l’empresa adjudicatària. Tres noms foren cabals per al bon fi de la iniciativa, tres persones que s’hi dedicaren amb entrega i que -ai las!- han deixat ja el nostre món: el delineant Antonio Costa, amb qui vam dibuixar el projecte; l’aparellador Vicente Verdú, amb qui vam dirigir les obres; i el contractista Antonio Bonete, amb qui tant vam treballar en la cosa pública. Que a tots tres els siga lleu el pes de la terra. Vaja des d’aquí el meu record agraït i emocionat.

Dels molts treballs que vaig desenvolupar com arquitecte municipal al llarg de quinze anys (1980-1995), crec que pocs resultaren tan reeixits, contra tot pronòstic, com aquest. Certament, la confiança que tenia en la nostra feina l’alcalde Manuel Rodríguez i el seu interès pel desenvolupament urbà -diguem-ne «harmònic», socialment i materialment parlant-, juntament amb el seu bon quefer polític, ajudaren sobre manera a aconseguir-ho. Aquells dos mandats (1987-1995) foren realment productius per a........

© Información