Les Xemeneies (2/3) |
A la esquerra, les Xemeneies el 1989. A la dreta, les Xemeneies el 1991. / G. Jaén / INFORMACIÓN
No sabem la data exacta d’instal·lació de la indústria ni de construcció de l’edifici encara que el tipus cal considerar-lo com un exemple prototípic d’indústria vuit-centista. Segons Gozálvez l’ocupació urbana d’aquests terrenys es produí del 1934 al 1957; al foto-plànol del 1952 no s’aprecia l’existència dels forns, però en un plànol topogràfic del 1944, fet per a urbanitzar Carrús, ja s’assenyala una algepseria en aquest lloc. Com que abans del 1930 l’edifici s’hauria situat més pròxim al centre ja que hi havia terrenys abundants i barats al barri del Pont Nou, sense haver de botar la forta barrera del ferrocarril, el podem datar devers els anys de 1930-1940.
L’establiment industrial es composava d’edificacions de planta baixa, de gran pobresa constructiva, fetes amb parets de maçoneria i amb coberta de teula plana sobre cavallets de fusta, característiques pròpies de l’arquitectura tradicional tardana del segle XX a Elx. Del conjunt destacava el cos format per la tremuja i les tres grans xemeneies dels forns, de grans dimensions, construïdes amb rajola i revestides amb algeps i calç, composades bàsicament per troncs de con damunt dels quals s’hi disposen cilindres esvelts, originant uns volums formals semblants a grans embuts invertits. Cada xemeneia té una forma i una grandària diferent i es troben disposades d’una forma asimètrica.
Malgrat l’escassa, nul·la o inclús negativa atenció que han merescut les instal·lacions industrials, aquest era l’exemple més espectacular que quedava dempeus a Elx dels bons resultats formals, volumètrics i expressius obtinguts per l’arquitectura popular i anònima dels edificis fabrils. Deixant de banda el valor del conjunt de l’algepsar i de totes les instal·lacions des del punt de vista de l’arqueologia........