6 plantes de jardí - 1/3 / G. Jaén

Les dones del poble les plantaven el da de Santa Àgueda i fins passat Sant Andreu, quan arribava el primer fred, les tenien a la fresca del corral o a l’ombra de la porxada, resguardades del sol, a remulla en un cossiol. I, fulloses i delicades, al llarg d’aquests mesos, entre la primavera i la tardor, a més de mantenir allunyats mosquits i mosques, perfumaven intensament les nits que, en el seu rodar admirable, primer s’acurtaven i s’allargaven després.

¡Que allunyades de les modernes mates d’hivernacle, produïdes massivament i amb manipulacions genètiques! Aquella sement venia de molt antic, havia passat de mares a filles. L’àvia en feia un viveret i en tenir les mates dos o tres dits d’alçada, en trasplantava un boliquet —enrotllades les arrels amb un manoll dels propis cabells, agafats dels que quedaven enganxats al batidor en pentinar-se— al planteret definitiu, que podia ser de grandària molt diversa, ja que entre les veïnes hi havia una rivalitat pacífica i civilitzada per veure quina feia les plantes més grans, bledanes i redones.

Alcançaven llur moment gloriós en ple estiu, quan arribava la festa gran i la gent les treia a poqueta nit a la porta de la casa, per lloir-les i per adornar aquells carrers, encara de terra, sense cotxes ni asfalt encara, acabats d’agranar i d’arruixar, on sopaven les famílies del veïnat.

I com a la Roma antiga honoraven la gran Dea mare —negra, mineral, sorgida de la profunditat de la terra—, la nit del 14 d’agost acompanyaven la Mare de Déu morta, adormida, gitada al monumental llit de........

© Información