El futur ferroviari de Figueres: més estacions, més ciutat i menys dogmes |
Un tren circulant pel pas a nivell del carrer dels Fossos de Figueres. / Santi Coll
L’article publicat recentment per Joan Armangué sota el títol "Mercaderies perilloses i vies urbanes: fins quan?" planteja un debat ferroviari a Figueres que és legítim i necessari. Tanmateix, ho fa a partir d’afirmacions que no s’ajusten a la realitat tècnica ni urbanística i que poden induir la ciutadania a errors; per això mereix una resposta, ja que presenta com a evidències indiscutibles qüestions que encara són objecte de debat tècnic, urbanístic i ferroviari.
La primera qüestió que cal aclarir és fonamental: les mercaderies perilloses passaran per l’àmbit de Figueres sí o sí. El debat real no és si passen o no passen, sinó per quin corredor ho fan i amb quines garanties de seguretat. Precisament per aquest motiu, des de fa anys s’ha plantejat la possibilitat d’una variant ferroviària específica per a mercaderies a l’est de la carretera N-II, connectant l’estació de Vilamalla amb la línia actual a l’altura de Vilabertran. Aquesta solució permetria separar el trànsit de mercaderies del de passatgers i allunyar les mercaderies perilloses tant del centre urbà de Figueres com de l’estació de Figueres-Vilafant, protegint millor la població.
Per això resulta fals i interessat plantejar que aquells qui defensem mantenir una estació ferroviària urbana a Figueres defensem també el pas de mercaderies perilloses pel centre de la ciutat. Ningú no està proposant això. Ben al contrari: la proposta que defensa la continuïtat ferroviària urbana es basa precisament en la segregació dels tràfics de passatgers i mercaderies. Aplicant la mateixa lògica que utilitza l’article, caldria........