"Visca en Marià, collons!": ens ha deixat un Senyor de Figueres |
Marià Lorca en el seu magatzem de fruites de l'avinguda Vilallonga / Conxi Molons
Que ningú s'espanti, soc groller en el titular d'aquesta nota necrològica sobre Marià Lorca i Bard per voluntat pròpia i amb rigor històric. El crit no és meu, però avui m'agrada recordar-lo perquè quan el vaig sentir em va provocar una profunda curiositat per conèixer el personatge. Tot just era un pobre estudiant amb els primers grans d'adolescència a la cara i el món per descobrir, quan un dia vaig entrar a l'antic Teatre El Jardí de Figueres, encara vestit amb les velles cadires de fusta i la flaire de ranci de les inacabables sessions cinematogràfiques dominicals. Era un dia de cada dia, amb un grapat de companys vam accedir-hi per casualitat, hi havia una gentada, dins i fora. Feia poc temps que, estant a classe, una avioneta havia sobrevolat Figueres llençant pamflets polítics d'una cosa que en deien UCD, alguns fulletons van entrar per la finestra. I aquell dia, en el Jardí, ens vam assabentar que hi havia un senyor ben clenxinat que es deia Adolfo Suárez. Sí, era un míting polític de l'anomenada Transició i, sí, Suárez va venir a la nostra ciutat. A la sala hi havia crits, càntics, expressions sonades i aplaudiments. Recordo, també, fum de fumadors, molta gent amb trajo i corbata. Tot d'una, algú va cridar "Viva Suárez!", també es va sentir un tímid "Visca el Barça!" -mai he entès que tenia a veure l'exclamació en aquell moment-, però, sobretot, em va quedar gravat un expressiu i potent "Visca en Marià, collons!". I qui és aquest Marià, em vaig preguntar, veient que tothom l'animava.
Un cop a casa, ho vaig comentar als pares. "En Marianu, el de les fruites", va dir la mare. I el pare va reblar el clau: "és molt treballador, ell i els seus germans". Amb el temps, aquell candidat de Centristes de Catalunya, Marià Lorca Bard, va esdevenir........