Les baixes laborals creixen amb l’estabilitat contractual, segons el supervisor fiscal. / Freepik

Resulta que estàvem cofois d’haver aconseguit rebaixar les xifres d’atur de manera històrica. Que havíem enviat a la paperera de la Història el preocupant doble dígit que assenyala el número dels que no tenen feina, situant-lo aproximadament en un 9%, lluny encara de països més seriosos i civilitzats com Suïssa o Dinamarca, però assolint en qualsevol cas una molt bona tendència.

Però embriagats per tal èxit sense precedents, no ens vam adonar que la pregunta que realment ens havíem d’haver fet és la de saber exactament què s’entén perquè no hi hagi atur. Amb una resposta senzilla: en condicions normals i en especial quan les dades d’ocupació són satisfactòries, el sentit comú diria que del que es tracta no és només que la penya tingui feina sinó que a ser........

© Empordà