De llorers i estofats |
Llorer (Laurus nobilis). / Wikimedia Commons
Laurus nobilis, en deien els botànics. El llorer sempre fidel, cenyint les testes coronades. Aquesta planta té propietats carminatives i digestives. Deien abans que les seves fulles tendres, aixafades i barrejades amb aigua, provocaven la menstruació, ajudaven a pair, reduïen la sordesa i treien les taques de la cara, i del cap en el cas dels calbs. Encara recordo de temps enrere el costum de portar a beneir branques de llorer a la missa del Diumenge de Rams. Les anàvem a buscar el dia abans pels recs de les muntanyes i — a Fener, la Roca, Madres...— on ja les teníem clissades de dies anteriors.
El llorer és insubstituïble en els estofats de carn, qualsevol sia. "L'estofat" —segons el mestre Pla— "és un guisat que tendeix a desaparèixer. (...) Estem habituats a l'estofat de vedella, però es pot fer un bon estofat de........