El president de la Generalitat, Salvador Illa, amb la consellera d'Economia, Alícia Romero. / Arxiu

A tres dies de la seva votació, els pressupostos de la Generalitat s’han convertit en un ostatge polític. El Govern de Salvador Illa requereix la seva aprovació per consolidar el seu projecte: serien els primers de la legislatura i no aprovar-los debilitaria la seva capacitat de gestió i la seva posició al Parlament. Esquerra, per la seva banda, el mateix partit que va decidir investir Illa per desbloquejar la Generalitat, també els necessita per reforçar el seu protagonisme i marcar l’agenda: demostraria que continua sent decisiva i mantindria la seva capacitat de condicionar la política. Les negociacions, però, semblen encallades, condicionades per demandes com la cessió de l’IRPF, que pertanyen a un altre tauler, el de Pedro Sánchez, i que el mateix Oriol Junqueras sap que no es resoldran aviat. La paradoxa és que això passa sense que ningú hagi declarat una diferència insalvable sobre el contingut dels pressupostos.

"Tot això s’esdevé en plena guerra de l’Iran, un conflicte que ha disparat la tensió geopolítica i els riscos econòmics"

"Tot això s’esdevé en plena guerra de l’Iran, un conflicte que ha disparat la tensió geopolítica i els riscos econòmics"

Illa, tot i que ja tingui el suport dels Comuns, sap que la seva majoria parlamentària és insuficient, que no pot abusar de la pròrroga pressupostària i que, si vol aprovar els comptes, haurà d’oferir a Junqueras una cosa que li permeti explicar aquest suport davant el seu electorat. El republicà, per la seva banda, ha d’entendre que qui fa possible un govern adquireix també la responsabilitat sobre la seva estabilitat. A més, ell és conscient que el calendari polític espanyol, amb les pròximes eleccions autonòmiques a Andalusia, dificulta l’adopció immediata de grans decisions fiscals, sobretot quan el Govern de Sánchez també es troba en minoria. Tot això s’esdevé en plena guerra de l’Iran, un conflicte que ha disparat la tensió geopolítica i els riscos econòmics.

© Empordà