Maig de 2007: Resultats electorals millors, però encara insuficients per a governar a Figueres |
Francesc Canet amb el cartell electoral de la campanya del 2007 amb l'error «Visc a Figueres». / Arxiu personal
Des de mig abans de les eleccions del mes de maig de 2007, ja es veia clar que el PSC d’Armangué no trobaria aliats externs per a conservar l’alcaldia. A més, des de feia temps era ben coneguda la discrepància interna entre l’alcalde i el primer secretari de l’agrupació local, el també regidor Pere Casellas. Recordo que algun socialista de pes a l’executiva local m’havia comentat, davant el meu escepticisme, que tenien enquestes que detectaven una forta patacada i que li haurien demanat a l’alcalde que fes un pas al costat. Naturalment, només en Joan Armangué sap la veritat d’aquesta hipòtesi. La divisió interna va quedar confirmada en fer-se pública la llista: en Pere Casellas anava en el sisè lloc. A la fi, però, l’arraconat va treure la grossa: va entrar de regidor amb la dimissió d’Armangué i va ser el portaveu del grup fins fa ben poc. D’errors d’estratègia o de gestió en política, tots en cometem (jo mateix vaig ser incapaç de preveure la fractura interna a ERC arran de determinades decisions posteriors); però en una persona amb 24 anys d’experiència municipal, potser costa més una mica més d’entendre.
CiU i ERC es posicionen
La posició dels nostres partits la vam fer pública en Santi Vila (portaveu de CiU) i jo mateix en dos articles publicats simultàniament a la premsa local a principi de gener de 2007. El d’en Santi («Govern Armangué, morir matant?»), arran de la maniobra que va fer a l’hora de gestionar la finalitat dels dos milions i mig d’euros que l’ajuntament ingressaria per la construcció de la nova presó (El Puig de les Basses). Se li havia advertit des de l’oposició (érem en condicions normals majoria) que no ho sotmetés a votació en el plenari del 22 de desembre de 2006. Cito literalment Santi Vila: «...en conèixer que dos regidors de l’oposició s’absentarien de la sessió, i que, per tant, govern i oposició es repartien igual els vots, (...) fent valdre el vot de qualitat va tirar endavant la seva proposta, violentant sense rubor la pròpia........