Un grup d’alumnes fent la selectivitat a Figueres, en una imatge d'arxiu. / Jordi Callol

Ja no és que haguem perdut el rumb... és que el naufragi és inevitable i imminent. I d’aquest vaixell que porta anys a la deriva no se’n podrà reflotar ni un llistó, de podrida que està la fusta.

Ens queixem de manca de recursos, de les ràtios massa elevades atesa la complexitat de les aules, del desprestigi, de la sobrecàrrega laboral i emocional, de la incomprensió... I massa poc que ho fem, perquè els que durant anys hem lluitat per la dignitat de l’ensenyament des de la premissa de la vocació, ens veiem abocats a ser còmplices de la fallida d’un sistema en el qual ja fa temps que no creiem.

Cal dir-ho: el sistema educatiu actual fomenta el fracàs malgrat la insistència a intentar maquillar-lo canviant criteris de qualificació, de promoció i d’acreditació. Mai un graduat havia tingut tan poc valor com el té ara. Perquè sota la premissa de la inclusió i de l’atenció a les necessitats educatives dels nostres infants i joves s’ha creat un sistema pervers. Vivim superats per la burocratització i per la justificació de tota mena de necessitats a partir de dictàmens, innegablement rigorosos i necessaris uns, però fets a la lleugera els altres. Tothom es veu capacitat per a diagnosticar alteracions de tota mena i exigir mesures que aplanin el camí de nens i joves........

© Empordà