We use cookies to provide some features and experiences in QOSHE

More information  .  Close
Aa Aa Aa
- A +

Banyera de realisme amb àcid sulfúric

3 58 0
20.10.2019

L’independentisme català porta un parell d’anys submergit en un molt dolorós bany de realisme. Quan el moviment surfejava en el més alt de les ones, coincidint amb les impressionants mobilitzacions de l’Onze de Setembre, es va articular un discurs sobre la imminència de la independència que partia de pressupòsits i hipòtesis de difícil verificació.

Hi havia aleshores la força de les mobilitzacions pacífiques i massives. La convicció d’haver arribat a un punt de no tornada després que el Tribunal Constitucional tombara l’Estatut. S’havia generat una il·lusió basada en la potència d’un moviment transversal que havia crescut a una velocitat descomunal i que es presentava a Europa amb el lliri a la mà. Hi havia precedents com els referèndums d’Escòcia i Quebec. I una inequívoca majoria social a Catalunya receptiva a la idea d’un referèndum pactat. Espanya no ho farà, però Europa ens escoltarà, es deia. No s’atreviran a emprar la força contra un moviment pacífic. El món ens mira. I etcètera.

En general es va subestimar la reacció d’un Estat amenaçat amb una secessió, que no és qualsevol cosa. Es va menystenir el pes de la història, la irracionalitat del debat territorial a Espanya. I no es va preveure que Europa és una construcció d’estats que es protegeixen entre ells. Una Unió Europea dirigida per buròcrates i polítics que no volen agregar problemes als ja preexistents. I encara com, Europa ha pogut frenar coses, és l’origen de moltes de les petites victòries judicials en el conflicte entre Catalunya i Espanya, però no era el matalàs confortable i acollidor que l’independentisme esperava.

No s’albirava per sobre de tot com de poderosa i devastadora pot ser la maquinària d’un Estat quan es posa a treballar per tractar de desactivar, a la seua irritant, tramposa i estèril manera, un problema que des d’Espanya s’interpreta com un desafiament inconcebible. La resta de la història d’enrocament governamental en la negació del diàleg, la repressió policial i judicial i la generació d’un discurs públic tòxic i........

© El Temps