Que ser profe de valencià no siga heroic |
No deixa de ser paradoxal que aquest dijous el secretari autonòmic d’Educació, Daniel McEvoy compareguera a les Corts per parlar sobre el decret de convivència amb què el Consell vol regular el funcionament intern i les relacions dels centres educatius del País Valencià. Una norma «necessària» per «actualitzar-se a la realitat de les aules», va assegurar McEvoy en la Comissió d’Educació on va comparèixer. Entre més, la normativa aspira a «reforçar l’autoritat del professorat».
I dic paradoxal justament per això, perquè no vull ni imaginar la cara de perplexitat que se’ls ha de quedar als professors i professores de l’assignatura de Valencià quan senten McEvoy apel·lar a l’autoritat dels docents. Perquè és precisament la Generalitat Valenciana la que, des de l’inici de la legislatura, s’ha entestat a qüestionar la feina que desenvolupen. Un qüestionament sibil·lí, subterrani, amagat sota la sacrosanta consigna de la libertad.
L’últim episodi l’hem viscut aquesta setmana, arran de la proposta de currículum amb què la Conselleria vol foragitar de la programació del batxillerat els autors catalans i balears i la referència al marc lingüístic català. L’escàndol que s’ha........