We use cookies to provide some features and experiences in QOSHE

More information  .  Close
Aa Aa Aa
- A +

De quina confrontació parlem?

1 1 0
18.09.2019

En el marc quotidià de la guerra de relats polítics en què vivim, aquest estiu li ha tocat el torn al terme confrontació. Amb una notable innocència —en alguns casos, n’estic segur, mala fe— hom ens ha volgut fer empassar que el debat sobre l’estratègia política de l’independentisme era sobre si calia anar a la confrontació o al diàleg. Una vegada més, es tractava d’un dilema que dividia la parròquia de manera absurda. Una altra pell de plàtan per patinar i caure de cul a terra per a riota de l‘adversari.

Afortunadament, no tothom es deixa ensarronar. L’MHP Quim Torra recordava en la seva contundent conferència a Madrid del 5 de setembre que és l’Estat qui ha triat la confrontació. I aquesta és la primera constatació. Què vol dir que l’independentisme “aposta” o no per la confrontació, quan està contínuament rebent garrotades de tots els aparells de l’Estat? És que pot quedar fora de la confrontació voluntàriament? El debat, doncs, només pot ser si hom s’hi ajup o si mira de defensar-se’n. Rellegiu atentament l’Indesinenter de Salvador Espriu. Recordeu allò de “Envilit pel ventre, / per l’afalac al ventre, / per la por, / s’ajup sota el fuet / amb foll oblit / de la raó / que té”? O allò de........

© El Temps