We use cookies to provide some features and experiences in QOSHE

More information  .  Close
Aa Aa Aa
- A +

Contra la fascinació del carrer

1 0 0
12.11.2019

En l’actual combat per la independència és fonamental mantenir una mirada lúcida sobre la realitat, sobre les disposicions de cada actor, sobre la capacitat de lliurar les batalles sense perdre-hi bous i esquelles. No es va sobrat de força. Per això, és molt important no deixar-se fascinar pels moments més carregats d’èpica però que, alhora, són els més fugaços. Un “ho tornarem a fer” exigeix més persistència que cops de ràbia, més tenacitat que abrandament, més tocar de peus a terra que creure que tenim el cel a tocar.

L’independentisme, però, com qualsevol altre gran objectiu, està permanentment sotmès a la temptació de deixar-se seduir pels seus èxits —particularment si són escassos i precaris—, i a sobrevalorar les victòries parcials, a voltes, merament pírriques. Un dia se sent fascinat perquè la resistència la lliura gent gran que, en contra de tota previsió, són els primers a perdre la por. Un altre dia se sent fascinat perquè són les dones les que han capgirat el discurs testosterònic de l’independentisme clàssic i l’han substituït per un de constructiu. I darrerament l’objecte de fascinació són els joves i el seu estil de lluita, ells que —es diu— representen millor que ningú la........

© El Temps