La ideologia nacionalista espanyola ha inventat un seguit de mites històrics legitimadors d'una Espanya mística, monolítica, castellana i carpetovetònica, elaborats a partir de la creació de l'estat nació liberal, al segle XIX, i inculcats des d'aleshores de forma entusiasta en les aules escolars, sobretot durant la dictadura franquista.

Ara bé, més enllà dels disbarats anacrònics evidents, aquesta nòmina de pròcers de l'espanyolitat sagrada de vegades fa riure per la bestiesa i l'atreviment dels seus creadors. Per exemple, un cabdill lusità com Viriat (que lluità contra els romans i la seua assimilació) pot compartir glòria d'heroi espanyol juntament amb l'emperador romà Teodosi, nascut a l'actual Coca, a prop de Segòvia, i per tant un emperador espanyol (i cristià). Com emperador espanyol era Trajà (aquest, en canvi, pagà) i com a espanyola era la província romana d'Hispània, que és assimilada mutatis mutandis a l'estat actual anomenat oficialment Regne d'Espanya amb capital a Madrid. Malgrat l'antítesi, l'òbvia contradicció, tot és espanyol: una cosa i la contrària. Viriat i Hispània.

Com espanyol és el fet heroic de la resistència de Numància contra els romans, una altra flagrant contradicció. Com es pot exaltar la romana Hispània (i d'ací, la llengua castellana, derivada del llatí, el........

© El Temps