Tots Sants

El meu primer mort fou A, company d’escola primària a qui atropellà un camió en travessar la carretera. Quants anys teníem? Quatre? Cinc? Recorde la seua cara, els cabells humits amb ratlla a un costat, el front net, les ulleres de cul de got i el guardapols a ratlles blaves i blanques que tots portàvem. Potser el recorde perquè el vaig tornar a veure sovint al retrat en blanc i negre de la làpida. Deixà d’aparèixer a classe, sa mare no vingué més a la porta d’escola.

La meua àvia materna va morir a la casa d’estiu, que tenim davant la ...


© El Temps