Mil branques |
No solc anar a una llibreria sabent què vull. M’agrada, per damunt de tot, temptar l’imprevist, palpar els volums, examinar cobertes —la imatge, el tipus de lletra, el disseny, en definitiva—, especular sobre el títol, llegir solapes i contracobertes, fullejar l’interior, llegir-ne un paràgraf, copsar-ne el ritme, l’estil, el to. És rar, insòlit, que l’argument m’incite a comprar un llibre. Els assumptes es repeteixen cíclicament a partir de patrons ja antics i consolidats, amb les variacions que imposa l’època i el caràcter de qui escriu. El que sí que canvia, el que és únic, irrepetible —si no es tracta d’un ...