La fita última de tots els humans no és altra que la satisfacció perdurable. El propòsit que la vida pugui ser gaudida i, alhora, que disposi de l’habilitat per ressignificar els entrebancs que la mateixa vida porta impresa des de l’instant que la llum forada les nostres pupil·les.
Tothom persegueix, d’una manera o altra, la satisfacció; la seva naturalesa és global i transfronterera, perquè travessa les costures de les nacions i fa observables tota mena de formes de sentir i de viure... així com de buscar-se la vida. De tota manera, hi ha qui rebutja sistemàticament les formes de sentir i de viure que no li són pròpies; es tracta d’humans incapaços de veure la bellesa dels actes que venen de........