Ja fa temps que assistim a un declivi progressiu però constant de la qualitat de vida a Barcelona. Contaminació a dojo, turisme massiu, delinqüència a l’ordre del dia, botigues històriques que desapareixen, brutícia i grisor als vespres, gentrificació... Vull creure que ningú no s’esperava aquest efecte rebot quan ens venien que la ciutat emergiria internacionalment després dels Jocs Olímpics, però la realitat és que som aquí, amb un model de negoci perpetuat que ara té com a pròxima estació la copa Amèrica de vela. Mentrestant, la demografia apunta que a Barcelona cada cop hi ha més gent, però menys barcelonins. Qui pot, en fuig i, amb sort, hi baixa de tant en tant a gaudir de la cultura o l’oci que (de moment) encara conserva la ciutat.